Geografia lírica II

Edicions Cort - 1987 - Ciutat de Mallorca

Autor: Bernat Cifre Forteza
Indret: Ficus de la Sang (Palma)

L'arbre més grossot de Mallorca (fragment)

 

És el Ficus de la Costa de la Sang, vora La Misericòrdia. La trinxa verda adossada als altíssims murs —ara a punt d'obrir-se com a parc urbà— prové de l'antic Jardí Botànic, que a principis de segle fou suplantat per la dita Costa de La Sang, reforma d'En Chapulí, arquitecte. D'aquella època és, doncs, el descomunal Ficus que, entre múltiples espècies, va esser catalogat per l'enginyer agrònom Ferran Blanes, recentment finat, com a «Ficus Elastica», ço és, que de la seva lletrada se'n treu la goma elàstica del cautxú. El monstre vegetal, originari de l'Orient, és gràcia del cel i sol de Mallorca, i de la humitat que traspua el dipòsit d'aigua existent al costat, davall la placeta de l'Hospital, el secular aljub nodrit de La Font de La Vila.[...]

Al rei-arbre de Mallorca estic per a enflocar-li, no uns versos alexandrins —que bé s'ho mereixen els seus llargs, poderosos i dilatats braons— sinó el lema llatí emblema de les franceses Edicions «Sequoia», l'arbre americà i també gegantí, a la soca d'un dels quals s'hi obrí un túnel per on hi passa un cotxo..., tan gruixada és la sequoia: SEMPER ET CONTINENTER CRESCIT, que vol dir «creix sempre i sens aturar-se». Així  l'arbre, així els llibres, així la cultura.[...]

Oh brancam embrancat com un parament; muntat i organitzat com una bastida! La gent el té bo de confondre amb un magnoli, el de la flor grossa, carnosa i perfumada, com el de Lluc; flor per a enramellar novies o per a coronar un pastís de crema —suprema coqueteria pastissera! No és un magnoli el de La Misericòrdia o del Conservatori. La seva flor és menuda com la de taronger; s'obrirà en ensumar ja Primavera i, en caure-li, deixa un fruit com un taparot. Aleshores amolla una brutorada de fullaca morta, mentre renova constantment el seu gloriós paraigua de fulles tendres i lluentes, fulles «coriàcies», ço és, com a de cuiro. En canvi, per la Tardor i ara, com si quedassin aletargats la seva saba i geni, ni perd fullam ni en treu de nou. I roman uns mesos fresc, sonàmbul, monolític...

Autor: Bernat Cifre Forteza
Indret: La Granja (Esporles)

Un teix per a Nadal (fragment)

 

Un teix. ¿N'heu vist cap mai? Pocs en resten a Mallorca. Aquest nom, més que a un arbre, ens duu directament a l'altíssima serra de Deià. L'arbre de Sa Granja d'Esporles és exemplar únic: grossot, enorme, estès, descambuixat, terriblement entremaliat de branques d'aram, pelades i llises, damunt la soca baixa. Una oda mereix el Teix de Sa Granja, com Lo Pi de Formentor. (Pins i teixos són parents carnals).

El Teix de Sa Granja és un vell rabassut, rodejat de la flora i floresta jove, luxuriant, dels coneguts jardins. Allà els turistes, allà les festes i jocs i joies per a entretenir-los. Allà la bulla dels visitants que quasi anega la remor de l'aigua corrent o l'aigua disparada.

Teix. En llatí "faxus", en castellá "tejo". Al de Sa Granja se li calculen uns 2.000 anys. Serà, doncs, un dels arbres més antics de Mallorca. Quantes coses hauran vist les serps dels seus braços, si tenguessin ulls! Ja els romans tastaren l'aigua de la "Font Major", que els moros canalitzarien per a fer rodar els seus molins, alqueria "Alpic". Feu, després, del Comte Nuno Sanç, cavaller de la Conquesta i oncle del Conqueridor, qui la cedí als monjos del Cister. Palau o monestir, passà més tard al llinatge dels "Vida", i d'aquí als "Fortuny": aquests encara ara, a la 52 generació i 25 cosins que en són els propietaris actuals.[...]

Aquí no hi ha diccionaris d'ombra i verdesca que hi valguin! Brolladors d'aigua, brolladors de xiprers, i araucàries com a brolladors. I estufera de plantes indígenes o exòtiques... entre les quals, com d'una mar verda, sura el palau gentil, de finíssima "loggia" i balustrada, i clastra senyorial i murs ancorats dins el neoclàssic. Palau i siti cap a on s'afuen els pinzells pel verd de la Primavera o l'ocre de la Tardor consirosa, que és quan jo et vaig petjar, esporlerina obaga...