Edicions 62 - 1982 - Barcelona
Petita oració
Petita testa de Venus, que potser ets una petita testa de Diana, trobada a Empúries i ara albergada dins els nostres museus civils: vulgues, per record i amor de la vella Catalunya grega, donar un sentit clàssic a la moderna Catalunya confosa. Empara la nostra ciutat; com avui la nostra ciutat t'empara a tu. Protegeix-la dels greus perills que l'amenacen, i dóna, el dia de demà, el do d'encert a tants ciutadans com sia possible i el do de l'èxit a aquells que ja hagin tingut el do de l'encert. Fes que la governació d'ella, tota sencera, no pugui mai pertànyer sinó als vers ciutadans, i lliura-la de les mans dels bàrbars, dels esclaus, dels afranquits i dels metecs. No en poder caiguí tampoc de retòrics i demagogs. I que així el nostre arcontat sia, com més possible: perfecta i que el bon nom dels nostres arconts, dels nostres polemarques i thesmothetes doni esperança i sia garantia i penyora que, després, el nostre epònim també serà un just i sabrà ben escollir els nostres choregues i estrategues. Tranquil·la i pròspera vegin a la polis ben amada els nostres ulls, i puga la pròxima futura jornada de popular sufragi trobar tots el ciutadans junts, i units i enllaçats per amor a aquella. Si talment és, fem vot de portar-te una corona teixida amb fulla de les oliveres antigues nascudes en el nostre terrer, a la vora del Mediterrani. Acull, doncs, propícia, els nostres precs, oh petita testa de Venus, que potser ets una petita testa de Diana. Així sia!