Eliseu Climent Editor - 1991 - València
Gaspar Camps havia marxat de jovenet a Terrassa on havia entrat a treballar en una bòbila i s'allotjava a casa d'una germana de sa mare que campava del jornal del seu marit, treballador també de la mateixa bòbila. El seu retorn va representar un trasbalsament de l'ensopida vida local. De seguida els comentaris foren nombrosos.
—Ha tornat lo xicot de l'Amàlia amb un cotxe de ministre, diuen que ha feit fortuna per l'estranger. Se diu que no se sap ni el que té i si ho administra bé no ho veurà romput. Molts, molts diners i accions en empreses, diuen que té.
Altres més incisius feien esment de la manera en què el Gaspar, o Gasparet, havia assolit tan gran cabal.
—Va trobar or mentre treballava en unes obres a París de França.
—No te'n cregues res, esto xicot ha voltat mig món, fins i tot les Amèriques. De ben segur que n'ha feit perdre a més de dos; això per allà és corrent entre qui vol adinerar-se aviat.
—Pus a jo m'han dit que ha estat lo patrimoni d'una vella riquíssima de la qual n'era amant allà per la França, que l'ha dotat fent-lo entrar directe a l'òrbita capitalista —va assegurar un bon amic de la família.
Així és que al poble no es parlava d'altra cosa, tothom fent les mil càbales entorn a la forma en què Gaspar, el xicot de l'Amàlia, havia conquerit tan immensa fortuna. Aquesta s'esbrinava que podria ser de molts cents de mils de pessetes, sense comptar un bon paquet d'accions en companyies elèctriques, mines i constructores. I tot això només en dos anys que, segons la mare, feia que el Gaspar havia tornat de l'estranger on va marxar a l'edat de divuit anys. Ni el seu amic íntim de l'edat d'anar a estudi va poder-ne traure'n mai l'aigua clara. Ni Josep Prats que, només assabentar-se de la tornada del seu antic company de jocs, va córrer a visitar-lo amb tota una mostra de sincera amistat; ni tan sols ell, mai no va saber de cert com Gaspar Camps o Gaspar de l'Amàlia havia pogut arribar a ésser l'home més admirat i envejat de la Terra Plana.