Editorial Tusquets (Barcelona), 2010
Han vingut uns amics, aquest matí, a veure'm.
Solen venir sovint i mai no diuen quan arriben
ni quan se'n van. Vénen quan els ve de gust, crec,
i s'hi estan bona part del dia, fins a la nit;
algunes vegades es queden a dormir als quartos de dalt,
que mantenen un ordre plàcid i habitable,
com quan hi vivia la família, i els nens i els grans
repartien els efectes d'una domesticitat imposada i
compartida.
Alguns arriben després de dinar, i estan per mi, tota la tarda.
Temen que m'avorreixi, que no segueixi el fil del
pensament,
tan sol com he estat des de fa mesos. Sovint
em pregunten per la salut, i jo els responc que fa temps
que no em prenc la temperatura.
Amatents, tornen a la meva salut, tan precària,
i a aquesta soledat que no correspon a la manera meva de
viure.