IEC - 2019 - Barcelona
A Pompeu Fabra
Parla d'àgil posat, alè viu dels meus avis
tu que has florit el dolç respir d'uns éssers cars,
un jorn vas defallir als tremolosos llavis
i vas refluir al cor adolorit i espars.
Oh verb màgic, desperta i canta! Dels agravis,
oh lliri decaigut entre espines de cards,
te purifica avui el bon mestre entre els savis
i el català de nou brilla de metalls rars.
Fabra dona a la llengua ahir desgavellada,
l'ordenació llisa i mòbil; entre agrams
d'escardots ha collit cada herbeta oblidada.
I, lligant bri per bri, el ric tresor de tos camps,
Catalunya, el teu fill, d'una pura alenada,
perfuma el teu altar d'una glòria de rams.