Edicions musicals (Barcelona), 2009
L'esperança
I
Al jardí dels llentiscles
cultives l'esperança
posa-la al palm de la mà,
dona-la als vents
que la portin al més llunyà
corral de la Barbàgia,
on pugui florir entre les pedres
i la sua limfa gota a gota
omplir el temps clar.
II
Deixa que el tou cor
s'alci
de la terra de la malenconia
i vagi
en la Vall dels Nurags,
on de mil·lennis
la llum és gravada en la pedra
i els hòmens forgen l'esperança
per lluitar amb la mort.
Cant
Amb l'arau
só anat a trobar la vida
me só rentat amb la pluja
i eixugat a la font de la llum.
De la terra
he heretat l'esperança
que m'acompanya
en l'esfera dels dies.
Carregat d'anys
camín pels antics senders
de la mia illa.
El Nurag que me coneix
diu resisti,
culli síl·labes,
cultiva-les als jardins de la ment,
fes-ne paraules poderoses
a cantar la vida.