La lentitud de la mirada

El Gall Editor (Pollença), 2017

Autor: Joan Manuel Homar
Pàgina: 14
Indret: Cala Magrana (Manacor)

Díptic de cala Magrana I

 

Com un metrònom que pauta la nit,

sento el taf-taf del motor del llagut

amb una llum que guixa la foscor.

Per l'horitzó avança a poc a poc,

il·luminat, un vaixell de passatge.

I més ençà, oscil·la una llum verda.

A la terrassa de cala Magrana

el món s'adorm i jo navego amb ell,

feliç, gronxat, amb moviment de pèndol.

Autor: Joan Manuel Homar
Pàgina: 15
Indret: Cala Magrana (Manacor)

Díptic de cala Magrana II

 

El cant d'un gall llunyà i un viu lladruc

i la insistent tonada d'una tórtora

i els picarols dels bens i l'leteig

de les falcies i el xip-xap del mar

i el tret d'un caçador i una moneda

encegadora a l'horitzó marí.

El món es lleva a cala Magrana.

Des de l'estrèpit brut de la ciutat,

cada matí, descalç a la finestra,

m'ho repeteixo com una pregària.

Autor: Joan Manuel Homar
Pàgina: 19
Indret: Cala Magrana (Manacor)

La cullera blava

 

L'are calent du olors de fenoll,

de romní i mata, i s'ensumen

algues amb iode a la cullera blava

d'aquesta mar. Cala Magrana obre,

en l'hora malva, un àmbit efímer

que amb privilegis d'heretatge illenc

amansa el poltre desbocat del temps.

el paradís fa sempre olor de mar.

Autor: Joan Manuel Homar
Pàgina: 20
Indret: Cala Magrana (Manacor)

Un hivern a Mallorca

 

No és cap postal de pescadors i fars:

el Port desert, les matinades d'oli

i el rostre somnolent dels edificis.

La meva feina de cada matí

és donar corda a tots els rellotges

i obrir la vella portasa de melis.

Més tard, l'arxiu, els guants i els manuscrits.

Trobar els amics, al capvespre, i escriure

versos amb gust de sobrassada amb mel.

Mai no he passat un hivern a Mallorca.