Poema del matí

Autor: Francesc Codina i Valls

Poema del matí

A Segimon Serrallonga

Marinada de foc
a la terra del roure.
Però ara cal baixar
amb ulls petits de son
al clos actiu dels homes.
Mirarem com s'afanyen
i com ens arrosseguen.
Un somriure manyac
ens farà fred i por.
Trobarem un posat
de dolcesa distant
i fitxarem en punt.
Remenarem cilindres
o tecles o morfemes.
Haurem d'empènyer el carro
que no s'atura mai
ni vol saber el camí.
I a dins ens cremarà
encara tota l'alba.
Haurem de transigir
a fer-nos cecs perquè
no vulguin fer-nos mal.
Serem discrets i foscos,
però tindrem el cap clar
d'una llum molt vermella.
Serem prudents i astuts
fins que ens deixin anar.
I cercarem el foc
en llibres nous i antics,
en llengües radicals
i en llengües esqueixades,
el foc nu del matí,
i provarem de dir-lo
amb paraules que brillin.
La llengua brilla a claps,
la vida ens enlluerna.