Editorial Meteora (Barcelona), 2011
Cim de Rocacorba, 30 d'agost
Des de la nau enrocada pels vents matinals unes mosques
preserven un atles dorment. Criden els vells caçadors:
"— Mira: Norfeu, Puig sa Calm i Les Medes", "— Serà a la tardor
quan amb la llum els veuràs, quan més visible és el far,
Massanet o el Puigmal o el Cadí". Entre la boira expandida,
Fe departeix amb Raó. Mengen i callen després.
D'una ferida es desprèn una forma que es mou entre els arbres,
roja d'alzines i vesc. Deixen els gossos l'ermot
i en el descens s'embraveixen cercant-ne la presa ja antiga
que lentament s'esvaeix boscos avall, per fredors
mai no trobades en l'urna de les pollancredes deutores
d'un torrent irreal. Compta, feixuga, els seus mals
pels camps enllà i al seu rastre un xiulet condueix la canilla,
so d'ultramort agredolç. Entre romans murs d'amors
debolits, Malenconia s'atura a esperar Voluntat:
que als seus llebrers infernals sigui servida la carn.