Casa del Libro - 1939 - Barcelona
Arribàrem al balneari prop del migdia. A la terrassa que s'estén al llarg de la façana principal de l'edifici, de cara al parc, hi havia animats grups de banyistes, joves i noies que xerraven i reien sens parar. En les butaques de vímet conversaven i s'endormiscaven respectables senyorassos i magnífiques dames. S'hi estava molt bé. Sota l'àmplia teulada de la terrassa sostinguda per una filera d'elegants columnes jòniques, la llum s'hi arraulia suament i produïa una agradable impressió de frescor i benestar que convidava a la indolència. August es trobà allí amb algunes persones conegudes, gent distingida i acomodada que l'acollien amb simpatia visible. [...]
Repenjat en una de les columnes de la terrassa, els contemplava com es movien, reien, parlaven i, sense arribar a envejar-los, pensava amb una certa malenconia que devia cosa ben agradable poder compartir amb aquelles xamoses noies i gaudir sens preocupacions de les delícies d'una temporada de balneari, on la gent es relaciona, trava amistats i acaben per estimar-se. Aquest era almenys el meu parer, potser una excessivament ingenu.
Mentrestant els del grup reien, jo no podia deixar de pensar en la meva pobra vida incolora... [...] Aquelles noies i aquells joves no s'assemblaven en res a aquells que jo freqüentava d'ordinari. Eren una altra classe: gent extraordinària que vivia, semblava, en perpètua festa, menjant bé, fumant, xerrant, rient, sens altres assumptes importants que el seu campionat de tennis i els seus tes densaires...