El Pirineu Català, revista (Ripoll), 1914
L'encís d'una cançó (fragment)
Ara baixo de Santou,
racó d'obaga feresta:
Mataplana assolellat
va mostrant ses parets velles.
S'hi recorda el Comte Arnau,
ho diu prou la gent pagesa
que he sentida pels escons
en el temps hivernal de les nits fredes.
A mig aire del Malpàs
i abocat a la cinglera
me n'arriba de ramat
confós baladreig d'esquelles,
amb el cant del vell pastor
que és un cant que m'asserena.
Ai encantament dels cims!
Ai visions que m'hi retenen!
Ai amor si hi fossis tu!
per una dolça cadena
m'hi sentiria lligat,
i aquest encant me duraria sempre.