Edicions Proa (Barcelona), 1991
Totsants a Canejan (Aran)
A Lluís Comes
Al cementiri, dones d'edat,
de seca pell corrugada
i negra vestidura,
cuiden les tombes.
En delimiten els túmuls,
en desbrossen els rodals,
i hi dipositen amb cura
tota mena de flors
en tristos flascons
que el vent després tombarà...
Fa, però, un matí esplendent,
estranyament lluminós.
Fa fins i tot calor
en un dia com avui
en què res no ens recorda la mort.
I és que, potser, també la mort
de tant en tant coneix
els seus moments de Joia...
Camporrells (Capcir)
A antoni cayrol i elena
Després d'unes hores de camí,
espicossats encara pel fred de matinada,
hi caiem al damunt quan poc ens ho esperem,
i els estanys, amagats entre penyes,
se'ns mostren trèmuls i foscos
com ocells sobtats al niu
que mig desclouen els ulls...
Amb la llum naixent,
aquests ulls adormits i temorencs
s'aniran esparpillant fins a esdevenir
límpid mirall del dia,
fúlgida pell de l'aigua.
Tot, tot s'hi abocarà
delerós de ser-hi reconegut:
boscos, cels, núvols i bèsties.
De tant en tant, però,
un lleu estremiment de gaudi o de dolor
percorrerà la seva espinada
i, per uns moments,
els estanys seran també mirall nostre:
fràgils, tremolaran per no res.