Edicions Destino - 1971 - Barcelona
Conec la platja de Castell des de fa molts anys, des d'abans del turisme, quan hi havia aquí dues o tres xàvegues i els pagesos de Mont-ras i de Vall-llobrega hi acudien després de la batuda, amb els seus grans carros amb vela, a menjar-s'hi un xai torrat (a la brasa). Nosaltres anàvem a Castell des de Calella, a la tarda, a l'estiu, a calar les xarxes del bolitx. Els llobarros són de captura difícil. Empresonats a la bossa d'un art, s'enterren a la sorra i treuen un ullet eixerit. Quan la xarxa ha passat per damunt de la sorra que els tapa se'n desfan amb un moviment brusc i neden amb voluptuositat. Passàvem la tarda a l'ombra d'una barca, ombra fresquíssima sota el sol d'agost i la llum rutilant. El vent de garbí omplia la mar blavosa de petits tritons d'escuma blanca de la qual el sol treia com un espurneig de glòria de plata.