Edicions d'Alfons del Magnànim (València), 1995
Escena 5
Continúa oyéndose la cometa.
D. JAUME. ¡Home, diga-li a eixe músic
que no mos buide el cervell!
Escolte, abans que m'olvide,
quan se'n vaja, tanque bé
la porta de l'escaleta.
QUICO. Eixos xics del coeter
que viu dalt, tenen el gust
de tallar tots els cordells.
¡Són el dimoni! A Don Santos,
repare si és pensament,
li han mort el gat, però... ¿com?
Nugant-li al rabo un coet
aixina.
D. JAUME. ¡Males Ventures!
¡Pe'a pegar foc...!
QUICO. ¡Justament
tinc jo dalt un roll d'estores!
D. JAUME. ¡Pues això podíem fer,
que me volaren la finca
disparant ací coets!
Calle; tot s'apanyarà.
NÀSIA. ¡Xa, quin solo!
D. JAUME. Eixa, ¿qui és?
QUICO. La muller de Mitja-sola.
D. JAUME. ¿Mitja-sola?
QUICO. Un sabater...
Els espies del veïnat.
D. JAUME. Tampoc van massa corrents...
QUICO. Gente más estafaora...
M'ampraren setze diners
despús ahir, i no puc
arrancar-los...
Óyese otra vez la cometa tocando
siempre el mismo aire.
D. JAUME. ¡Bons estem!
Home, diga-li a eixe músic
que vaja al pla del Remei
si vol tocar...
QUICO. En efecte...
D. JAUME. Acabant, jo abaixaré.
Vase el tío Quico por la puerta
del foro.