Cossetània Edicions - 2008 - Valls
Fires de Sant Narcís
Caminaves pel parc de la Devesa
com dins d'un temple fosc. Aquella nit
els arbres dirigien el teu fat
i les passes passaven, submergides
sota fulles resseques, en un mar
d'il·lusions caigudes i marcides.
Al lluny, la catedral cremava en blanc
i les fires en blaus i roigs i verds
i licors que encenien les entranyes
del bosc immens i fred. I mentrestant
reflexionaves sol, i passejaves
escoltant música entre les arbredes.
Per un moment vaig creure que eres jo,
que et vaig crear com una realitat
allunyada de mi. Que necessito
dirigir-me a fantasmes enyorats
en boscos alts com temples que m'enrunen
per retrobar, en aquesta gran devesa,
un camí cap a mi en què tu no hi siguis.
Vista de l'Onyar
L'enyor passava sota els ponts de pedra
l'última nit que encara ens estimàvem.
Ja no ens hauríem de tornar a banyar
mai més en les mateixes aigües negres
on brillava la catedral encesa
—la Girona que vaig veure tants cops
rere el vidre d'aquells trens que vaig prendre.
T'oblidaré, l'enyor no flueix sempre
amb un únic reflex emmirallant-s'hi,
i on ara hi ha les cases de l'Onyar
s'esdevindrà del tot una altra escena
ara mateix incerta. Al capdavall
aquest vell pont ens mena al desencís,
i és en va el que les aigües reflecteixen.
Però és aviat, i encara no vull creure
que aquest camí no meni enlloc. Que tot
sigui un camí per travessar l'enyor.