Edicions Proa - 2006 - Barcelona
La Creu de la Culla
Fill ets, pare seràs:
tal faràs, tal trobaràs.
Un manresà del Castell,
que en passava gran penúria,
tenia el pare malalt
i a l'hospital se l'enduia.
Duent-se'l a collibè,
a reposar-ne s'atura
en un dels tres escalons
que hi ha a la Creu de la Culla.
Lo vellet fa un gran sospir.
-Pare meu, què us dóna angúnia?
-Me dóna angúnia el pensar
que, quan jo a mon pare duia
a l'Hospital del Remei,
fa a prop de mitja centúria,
aquí també reposí
sota la Creu de la Culla.
-Doncs, tornem's-en, pare meu:
si vostra neulia dura,
jo captaré pel veïnat
i serà lo que Déu vulla.