Les Illes d'Or (Palma), 1936
Cap símptoma de malaltia havia manifestat; l'any anterior sols menciona una llaga varicosa a la cama, que no semblava amagar cap mal greu. L'estat melancòlic del dia abans, que diu en el dietari, no fou observat ni pels familiars. El matí del 16 d'octubre féu la meditació, celebrà Missa amb preparació i acció de gràcies, digué jaculatòries, berenà tot com de costum, potser donà una ullada al diari, estudià el sermó i s'encaminà a l'església de les Tereses, per predicar a la Missa solemne de les festes centenàries, el panegíric de la Santa Titular. El temple estava ple de devots.
Vestit amb l'hàbit coral de canonge pujà a la trona, i prengué per tema del panegíric les paraules de l'epitalami: Ego dilecto meo et dilectus meus mihi, "Jo per mon Amat i mon Amat per a mi", que concentrava tot l'esperit i la vida de Santa Teresa de Jesús. Teresa és de Jesús, i Jesús és també de Teresa: per aquesta unió explica l'altíssima perfecció de la Santa, la profunda Sapiència de la mística escriptora i les magnànimes empreses de la Reformadora carmelitana. Són les tres parts que anava a considerar en el sermó.
Parlava en la primera de l'esforç de Teresa per desferrar el seu cor d'afectes humans i unir-se a l'amador celestial que la volia exclusivament seva: «Un dia dins aquell convent de l'Encarnació, on havia professat sola la Regla carmelita mitigada, recollint-se davant una devota figura de Jesucrist acotat, tomba a sos peus amb un esclator de llàgrimes com una nova Magdalena, i plora llargament ses lleugeres infidelitats...» No acabà la frase. Al dir «tomba a sos peus», llavores en sec emmudí, i es desplomà dins la trona sense una exclamació ni una queixa. Un murmuri intens s'aixecà de l'auditori; retiraren de la trona a D. Miquel, i ja no dava senyals de vida.