Pagès Editors - 1996 - Lleida
Fidelitats
No sóc avar sinó del que he viscut
MÁRIUS TORRES
I quan parlem de la fidelitat
et veig en un carrer d'estiu, menut,
jugant a trens i a metges al canyar,
i un portal ple de secrets i projectes.
El temps no és innocent; ja han verdejat
mil anys als plataners i la basseta.
Aquests ocells ja ens són desconeguts.
El tren, les canyes i els ametllons
i el goig immens deis cossos a la sesta.
Però el telèfon és fred, tan distant
com l'horitzó magenta del record.
Els dies cauen, manyoc de tristeses,
com les ametlles seques del canal.
Així com la ventada et pren l'estel,
els anys et van furtant la llibertat.
Malgrat tot, ara sents per aquest fil
un corrent d'amor que t'emociona.