Impr. de J.M. Recasens (Montblanc), 1921
Oh, barri montblanquí de Sant Cristòfol! Com me plau evocar-te, en hores d'abstracció espiritual, en ma pàtria adoptiva; i amb quan dolça delectació contemplo en la "mundia" dels meus records, els moments i aspectes més interessants que tingueren pe escena el tros de carrer posat baix el patronatge d'aquell sant a qui el poble motejava amb l'apel·latiu paradògic i mig burlesc de Sant Cristòfol "Nanu", amb tot i que la tradició catòlica assegura que fou un sant d'estatura gegantina.
Al carrer Major, i a la mitja taronja de l'arc roma que separa la casa de Fontanilles i l'edifici de Ca l'Albà, hi té sa capella la imatge de Sant Cristòfol. És una imatge barroca, de fusta i de proporcions no gaire harmòniques, qui sap si feta així a dredes per l'ignorat artista que va tallar-la, a fi d'augmentar-li el valor simbòlic. Perquè no es deu oblidar que, segons la llegenda cristiana Sant Cristòfol va carregar-se a l'espatlla per a passar un riu, a l'Infant Jesús; i com que aquesta portava la bola del món a les mans segons el pinta la iconografia llegendària, compteu si havia de pesar-li a Sant Cristòfol la carga divina, i si el gegantí personatge hagué d'arrupir-se amb prou treballs, un cop arremangat de cames fins més amunt dels genolls, encar que li servís de bastó per apoiar-s'hi una airosa palmera, alta, dreta i gentil com les que embelleixen els camps ubèrrims de l'ardenta Cuba.
Si aquesta raó no expliqués lògica i artísticament l'actitud un xic desproporcionada i arrupida de Sant Cristòfol veí de casa meva, hi hauria un altre indici en descàrrec de l'artista que va esculpir-lo, i és que si li hagués donat a l'escultura les justes proporcions gegantines que li pertocaven, la imatge no hauria capigut, a llavors, a la capella del barri, ja que l'espai d'aquesta resulta tan baix de trespol, que quan s'ha de guarnir per la festa del sant, per la Festa major de la vila o per a Corpus, se fa precís anyadir-hi una escalinata fins a peu pla del carrer, i tapar el pas del cantonet que sota la capella comença.
És de creure, doncs, que per una o altra d'aquestes dugues raons, de totes maneres tenia que esdevindre arrupida fatalment la imatge de Sant Cristòfol. De resultes d'aqueix arrupiment va guanyar-se el pobre sant el motiu irrespectuós de Sant Cristòfol "Nanu" amb què l'anomenaven els xicots desvergonyits, dels altres barris; i per això mateix, quan passava per davant de la capella aquell tocat del bòlit que li deien Sisquet Xixuelo, se creia amb el dret, aquest ximple, de cometre la irreverència inconscient (que feia persignar-se a més de quatre veïnes) de remedar l'actitud del pobre sant o siga d'imitar-li el "passat" i fer-li la caricatura viventa a la imatge, amb gesto, ganyotes i comentaris estrambòtics.