Editorial Claret (Barcelona), 2006
Campelles
A cavall de la muntanya.
Una carretera hi puja.
La boscúria, amb sol i pluja,
cada any fidelment, s'afanya.
Les llars estan en florida.
Els colors us escometen.
Diríeu que se us sotmeten
tots els batecs de la vida.
D'arribada se'ns demana
amb humilitat humana:
«Ensenyeu de fer un Campelles,
un Campelles més bonic.»
Durem la caixa d'estrelles
i les plantarem a pic.
Sonet a la Verge de Núria
Mare de Déu, a vós em porta
un viarany de soledat
i m'he sentit l'ànima absorta
en la inefable voluntat.
Que dolçament s'obrí la porta!
Ai glacial immensitat!
La flor de foc que era colltorta
dintre de mi s'ha revifat.
Vaig ascendint per la cantúria
del vostre nom, Verge de Núria,
com si escalés el paradís.
El bell desglaç de les carenes
va penetrant les meves venes
i omple de joia el cor submís.
Planés i Planoles
Nascuts d'una bessonada,
el riuet partioner
no sap dir, de revolada,
quin dels dos fou el primer.
Els lliga, amb una abraçada,
el pla, que els escau tan bé.
Ignorant, a la vegada,
qui dels dos serà el darrer.
El cordó umbilical,
subsisteix vingut d'endalt.
I endalt, oh bells caminets,
van les cases i els xalets
que s'arrapen al fondal
amb saba d'amor vital.
Ribes
Oh miracle
forestal
de les aigües
que s'enfilen
cap avall.
El misteri
d'aquest verd
troba el centre
de la terra
sempre dret.
Vall de Ribes,
sonetí,
tots els versos
són al cim.
Goigs a Santa Eulàlia verge i màrtir
(venerada a la seva Capella de Cardona)
Per la vida que viviu,
Eulàlia barcelonina,
deu-nos la joia divina
dins la llum de l'amor viu.
Oposàveu la tendror
de la vostra jovenesa
al jutge inic, que us té presa
perquè lloeu el Senyor.
I turmentava, l'impiu,
el vostre cosset de nina.
Deu-nos la joia divina
dins la llum de l'amor viu.
I ordenava que us fos llit
la creu, i vós en nuesa.
Però la neu, per sorpresa,
us brodava un cobrellit.
Oh l'Eulàlia que ens somriu
per la muntanya veïna!
Deu-nos la joia divina
dins la llum de l'amor viu.
Una Capella per vós,
aigua i sang i riu i presa.
De la tomba al cel suspesa
ens ve el delit animós.
Floriu, ginestars: floriu,
ametllers i tarongina.
Deu-nos la joia divina
dins la llum de l'amor viu.
¿Quina abella us va portar
amb la vostra fe, defesa,
que ens ha encomanat fermesa
i encara us sabem cantar?
Us cantem com canta el riu,
que, sempre cantant, camina.
Deu-nos la joia divina
dins la llum de l'amor viu.
Ens agrada quan passeu
a l'hora foscant, d'encesa,
i ens arriba com despresa
la humanitat de la veu.
Bona placeta teniu,
amb el ferrer i la Rosina.
Deu-nos la joia divina
dins la llum de l'amor viu.
Per la vida que viviu,
Eulàlia barcelonina,
deu-nos la joia divina
dins la llum de l'amor viu.
Una placeta...
Una placeta presidida
per la capella d'una santa
que, si va ser de curta vida,
la seva glòria va ser tanta,
que té el sepulcre a Barcelona
-catedralici!- i ens encanta
quan la invoquem com a patrona
tota enquadrada en la creu santa.
Eulàlia sarrianesa,
aquí et tenim per cardonina.
Infon-nos tu la sal divina
si amb sals del món has quedat presa.
Dóna'ns el cor, petit, de nina,
per tenir el cor de la tendresa.