Editorial Selecta - 1957 - Barcelona
L'estranya amor
V
¿Qui pot dir-nos, encisera,
on és ara el vostre encís,
en infern, en paradís
o durada fetillera?
Però mai no serà pau
l'agonia que em turmenta,
que onsevulla que siau
poc valdreu a qui us esmenta.
Com mos ulls entelaria
un besar que us des a vós!
I el nom vostre, si el sabia,
com em fóra piadós!
No em valdran, dama exquisida,
nada en segles llunyedans,
aquests ulls d'embadalida,
aquests llavis sanguejants;
ni em valdrà dama exquisida,
l'alta gorja, tan florida
de besades de galants.