- 0 -
Pla d'Urgell, clot de la Plana,
poca terra als peus de Déu,
com una catifa verda
en la nau del firmament.
Allà un xop, un om, el freixe...
trenquen la ratlla insistent;
Si no fas puntetes, nena,
no sabràs d'on bufa el vent.
Terra de força, orgullosa,
tots els colors són galants;
l'aigua hi llisca generosa
del Canal, en cent ramals.
El sol la llepa golut,
l'home la sap festejar,
les boires d'hivern s'hi aclofen
i les portes... bat a bat!
L'alegria canta a plaça,
els conreus son falaguers;
seu amb nosaltres a taula,
ja faràs via després.