Eliseu Climent - 1991 - València
Sí, això que em conta, a propòsit d'en Llompart és ben cert: al final va penjar a la paret que no feia més pròlegs. ¿Quants n'ha pogut fer en la seva vida? Molts, moltíssims, fins a l'extrem que ell mateix en feia broma: «L'editor de les meves Obres completes —solia repetir— haurà de preveure un volumet per als meus poemes, un altre per a la prosa, i una dotzena per als pròlegs, prologuets i prologuins de tota casta i color». Com que en Moll es dedicava més aviat a la cosa de la llengua, qualsevol aprenent d'escriptor que sortís amb ganes de publicar se n'anava directament a l'editorial i hi encarregava un pròleg a en Josep Maria, que és un tros de pa.
Per això mateix hagué d'obrir aviat la barraqueta de crític literari, massa benèvol per al meu gust, a les pàgines del Diari de Mallorca. Sí, la generació dita dels 50, amb noms com Jaume Vidal Alcover, Blai Bonet o Baltasar Porcel és el fruit de la seva doble tasca de prologuista i de crític. L'esplet, d'alguna manera, va brostar amb tota la seva força als anys 60. Un dels meteors, fugacíssim per cert, va ser el seu Flo, que participava an la tertúlia del Bar Tèrminus.
M'he esmerçat a copiar el poemet amb la cal·ligrafia més flotant de què era capaç, he tancat després el quadern i m'he preparat per a un tomb. He davallat al carrer, hi he engegat la Vespa i li he envelat cap al centre. El sol abrilenc em feia pessigolles a la cara i els efluvis de l'asfalt eren com cortinatges de perfum. M'he aparcat finalment a la vora del Cafè dels Artistes, en plena plaça Major, sota les arcades.
A la terrassa del bar que em serveix d'observatori, consultori, confessionari i bevendori, hi he trobat els quatre putifeines de sempre, els noms dels quals ni val la pena d'apuntar. M'han volgut seduir, és clar, cap a llur taula i me n'he salvat gràcies a un altre diari del matí. He comanat una cervesa i m'he engrescat en la lectura de les notícies del dia, enfocades des d'una altra sensibilitat política. Però ben aviat comprovava que l'un i l'altre venien a dir les mateixes coses. He pagat la consumició, he tornat a pujar dalt de la moto i li he envelat cap a ca l'Esperança. Com cada dissabte.