Edició de l’autor - 1947 - Barcelona
Autumnal
Ja som els tres a casa,
i als arbres, amb tristor,
se'ls veu l'ànima lassa
i el groc de la tardor.
S'han acabat les odes
al riu i als prat florits.
Ara vindran les modes
dels guants i dels abrics.
Vindran les tardes llargues,
els freds i els penellons.
Vindran les nits amargues
i estufes pels recons.
Marta anirà a col·legi,
sa mare brodarà,
i jo, amb algun arpegi,
el món faré rodar.
I com humils artistes
de domèstica pau
que amb unes ganes tristes
esperen el cel blau,
esperarem l'aurora
que ens tornarà l'estiu,
que es caixa de Pandora,
esperança i caliu.
Melangia
Des del meu recó de ciutat,
farcit de records amicals,
sento un melangiós cant, mancat
d'influències intel·lectuals.
I el sento de dia i de nit
com corejat per vols d'ocells
i escrutant l'atzur infinit
el vaig teixint amb oripells.
És aquell cant que em vaig endur
i que en el tren vaig conrear
assajant-lo en ruta, sens tu,
fins que en el cor se m'arrapà.
I en el recer del meu recó,
enyorat i malenconiós,
vaig recordant aquell vagó
que em separa del teu redós.