A una jove d'Alaior...

Autor: Joan Ramis i Ramis
Pàgines: 13-14

VI

 

A una jove d'Alaior

perquè reia tot es dia

cobles féu un glossador

oiu-les per vida mia.

Al·lota de ses riaies,

què és açò de riure tant?

No és res si no va cabant

tot es teu riure en ploraies.

Mai de riure està cansada,

i aquests qui heu advertiran

has de pensar que diran

que tu rius com una fada.

Si tu heu prens per agudesa

certament t'enganyes tu

i no faltarà colcú

qui et dirà que és arriesa.

A tothom li desagrada

aquest mal gust que tu tens

de mostrar sempre ses dents

i veure't boca badada.

Ses teues dents ni sa boca

no mereixen ser mirades:

ses dents no són agraciades

i sa boca és una coca.

Amb es teu riure forçat

sa cara te ruaràs

i llavors no agradaràs

en es teu animorat.

Es riure no dona casa

ni fa que tròbien partit

i a un riure tan repetit

tots li diuen riure d'ase.

Tant de riure et pot inflar,

et pot fer inflar sa panxa,

perquè amb es riure s'hi enganxa

cosa qui la fa augmentar.

Creu-me, que això és lo que passa,

i parl pel teu bé:

però tem que res faré

perquè es riure t'ha entrat massa.

Així fonc i no és secret,

perquè heu veu molta gent,

com ella quedà rient

i fonc batre ferro fred.