PDI - 1979 - Barcelona
Lladres
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.
El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.
I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.
No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.
Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
A Miquel Grau
Per cridar "vull l'Estatut!"
ai, ai, ai, ai...
Per cridar "vull l'Estatut!"
a Miquel l'assassinaren.
ço passà en Alacant,
soledat de l'ai, ai, ai...
ço passà en Alacant,
en Alacant el mataren
Per cridar "vull l'Estatut!"
a Miquel l'assassinaren.
Ja el porten a soterrar,
ai, ai, ai, ai...
Ja el porten a soterrar,
l'acompanya tot lo poble.
No poguérem dir-li adéu,
soledat de l'ai, ai, ai...
No poguérem dir-li adéu,
perquè el taüt ens furtaren.
Ja el porten a soterrar,
l'acompanya tot lo poble.
Per guanyar la llibertat,
ai, ai, ai, ai...
Per guanyar la llibertat,
quants germans tenen de caure.
Miquel Grau ja no està ací,
soledat de l'ai, ai, ai...
Miquel Grau ja no està ací,
quan avui tots l'esperàvem.
Per guanyar la llibertat,
quants germans tenen de caure.
Processó
La història ja està passada,
pols i terra la taparen,
però el mal que vingué d'ella,
mal d'Almansa,
rosega encara i alcança
tot el poble.
Invocarem alquimistes,
bruixes, fades i ocultistes
que dissipen la foscor,
perquè conjuren el temps
que tot tracta d'amagar-ho.
Que torne la llum del dia
en un primer cadafal
tot el poble que va viure
abans del fracàs d'Almansa,
prenguen lloc en igualtat
Jaume I i Ausias March
amb els gremis i els oficis,
llauradors i gent de mar.
Que siguen també testics
en un segon cadafal
els hereus de la derrota,
valencians de Nova Planta;
prenguen lloc en igualdat
Maians, Romeu i Sorolla
amb els obrers de la seda
i els plantadors de taronja.
Feu més fort el sortilegi
amb tots els vostres poders
i acudeixquen a la festa
en un tercer cadafal
aquells que encara han de nàixer,
gent desperta i sobirana,
senyors del seu propi viure;
prenguen lloc en igualtat.
I vosaltres que sentiu
les músiques i els romanços
obriu els ulls i voreu
des del vostre cadafal
l'ample caminal que s'obre
entre tots els concurrents.
Comença la processó
llarga, trista i desolada.
Va davant el rei borbó,
Felip V el calça llarga;
Segueix l'any 1707
i el decret de Nova Planta;
l'organista Cabanilles
va sonar una tocata;
molts maulets, bolic al muscle,
busquen on alçaran casa;
porten pelfes i catifes
els teixidors de la llana;
passen porcs i botiflers,
botiflers i sargantanes,
renegats i delators,
socarrats i socarrades,
lladres, bisbes i marquesos,
naus amb senyera esguerrada,
Carles d'Àustria plegant vela,
pebre, cànem i pesquera,
D'Asfeld, dimoni emplomat,
incendiari i mala bava,
soldats catalans i anglesos,
de Portugal i d'Holanda,
saladures, prostitutes,
atmetlons arròs i pansa
francesos i castellans,
saragüells i el mal d'Almansa,
passen molts més de maulets
botiflers no hi ha apenes,
passa Berwick i Blanquer
i Lluís XIV de França,
lliures, diners, divuités,
un nou patriotisme passa
castellanesc i estafant,
l'Estat Modern va d'estrena
i els senyors van de dinar,
el Penjadet i Basset,
Quart de Poblet passa en flames,
volen les cendres de Xàtiva
i una extensa polseguera
s'escampa sobre la llum,
que el sol va en comitiva
i la remor se l'en duu;
el conjur no dura sempre
i la història ja és passada,
però el mal que vingué d'ella,
mal d'Almansa,
rosega encara i alcança
tot el poble.