Editorial Selecta (Barcelona), 1949
Escena V
BEL, PAULA i FIDELA
BEL
(Des de dins.) Qui... compra maduixes! (Parant-se davant d'una botiga a mig carrer.) Que en vol vostè?
PAULA
(Des del balcó.) A quant van?
BEL
A divuit, filla.
PAULA
A deu.
BEL
Quant ha dit?
PAULA
A deu.
BEL
Ja ho he sentit lo primer cop. No pas per ara.
FIDELA
Digue-li que mastegui regalèssia si vol bobò.
BEL
Miri, escolti; faci's algun requisidet de mongetes, que van a quatre.
FIDELA
Quantes ne vol, nostramo? (Parlant al de la botiga.)
BEL
(Tot posant maduixes a les balances i d'esquena al balcó.) O mengi xufles, que també refresquen.
PAULA
Menjaré el que em vingui de gust, ho entén?
BEL
No pas maduixes que no en menjarà; són dolentes pels nyirvis i castiguen la butxaca.
FIDELA
Si no en vol que no en prengui; quines ganes de tenir disputes amb les persones!
BEL
Què saps tu? A on va aquest encaro! Prometre'n a deu!
(Aqueixa conversa, la tenen mentres estan entretingudes davant de la botiga entregant lo plat de les maduixes, cobrant, tornant lo canvi, etc.)
PAULA
La diossa Venus! A qui dirà encaro...
FIDELA
Calla, si vols! Ja et caigués la campaneta de la gargamella! (Cridant.) La senyora les deu comprar a barrissades, de les perbullides.
BEL
No em da la gana; no vull que ningú. m'afronti ni em despreciï la mercaderia, tens entès? (Dirigint-se a Paula.) Mireu-me el serafí garrell... a deu!... Una maduixa com corals i més sencera... Senyor, deteniu-me la boca!... Encara guaita i se'n riu, amb aqueixes fesomies de retaule de l'antiguitat! Que en volia un picotí, prendeta?... Mireu-la com riu: té dos rengles d'uials, com los llops.
PAULA
Insolenta, pocs-principis!
FIDELA
Aixís fos la darrera; que no vols callar?... Té, cobra. (Li dona una moneda.)
BEL
(Cercant lo canvi.) Està clar que callaré; perquè tinc més prudència. (Resolta.) No t'hi fiquis, en les meves qüestions; no t'hi embranquis, o si no et voleiaran cistell i maduixes per la cara. Si és servit, aquí té el canvi.
FIDELA
Vaja, Laió, deixem-ho córrer. No ho veus, que ho fan per fer-te fer lo gallaret? Ximple, tana, que encara no et toquen lo bot ja fas lo xau-xau com les guatlles.
BEL
Per supuesto. Ja veuràs, que em torni a preguntar a quant i li engego el pes de lliura per la cara, a veure si li adobo aqueix esguerro de fisonomia.
PAULA
M'agradaria veure-ho, desvergonyida!