(), 1953
Diàleg d'Arnau i Adelaisa
La vall era tendra, orejada.
Damunt la carena
reposa la tarda de plata.
— Adelaisa,
tremolen els joncs vora l'aigua.
L'herba prenia un ritme de pluja.
El cel era un mur de tenebres divines.
Jo fui claustre pedrenc aquella hora
i queien campanes i músiques tristes.
— Arnau, al portal et flamegen les brides.
— Arnau, al portal es barren els aires!
— Tinc l'ànima dolça, les flaires
que hi coven estoven les penes.
— Arnau, flamegen carenes
sobre la vall joanenca!
— AMOR
tot just s'abranden les cendres.