Edicions 62 (Barcelona), 1994
Oració a la Verge Maria (Fragment)
Oració a la sacratíssima Verge Maria tenint son fill, Déu
Jesús, en la falda, davallat de la creu.
Amb plor tan gran que nostres pits abeura
i greu dolor que nostre cor esquinça,
venim a Vós, Filla de Déu i Mare;
que nostra carn dels ossos s'arranca
i l'esperit desitja l'ésser perdre,
pensant que, mort per nostres greus delictes,
ver Déu i hom, lo Fill de Déu i vostre
jau tot estès en vostres castes faldes.
Amb fonts de sang regà lo verge estrado
on, xic infant, lo bolcàs amb rialles;
i els vostres ulls estil·len tan gran aigua,
que pot llavar les sues cruels nafres,
fent amb la sang un engüent i col·liri
d'infinit preu, per llevar-nos les taques
que el primer hom, com a vassall rebel·le,
nos ha causat, ensems amb nostra culpa. [...]
E no gosam les nostres mans estendre
per a untar de vostre Fill insigne
lo cos sagrat; mes preneu aquest bàlsam:
que, sens temor, nostra llengua el confessa
redemptor Déu, a Déu plaent oferta,
qui, al terç jorn, traent del fondo carçre
los sants catius, lo veureu dins la cambra
més clarejant que el sol alt en lo cercle.
La balada de la garsa i l'esmerla
Amb los peus verds i los ulls i celles negres,
pennatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
amb un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il·lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, amb dolça veu, per art ben acordada,
cant i tenor, cantaven tal balada:
«Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
amb los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
i no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir.»