(), 0
Era açò en lo alegre dia,
Que amb júbilo sobreeixir
Sol l'antiga Tarragona,
Sa patrona reverint.
Arribaren a l'hora,
Quan ja volia partir
La professó numerosa,
Aquí tot lo camp assist.
Volgué besar la marquesa
Les mans, que esperances tinc
Que besarà en Vaticano,
Essent ella embaxatrís.
Tras lo qual ses filles belles
Hi aplicaren los robins
De sos llavis, fets sortiges
Pontificals d'aquells dits.
Benei'ls lo gran prelat,
I junt al cel beneí,
Que de sa llum soberana
Tals raigs volgué descobrir.
Fins lo braç de la gran màrtir
De son tabernacle ric,
Amb la postura que estava
També apar les beneí.