Siurana. Antologia poètica

Parròquia - 1982 - Siurana

Autor: Anton Sala i Cornadó
Indret: Plaça de l'Església (Cornudella de Montsant)

Recordant Siurana des de Cornudella

Allà dalt hi ha Siurana
misteriosa i pura
com un so de campana
una nit de paüra.
Aquí baix salta el riu
i el meu desig d'altura.
El cor, tan fosc i altiu,
per un moment detura
el batec de l'orgull,
accepta l'alt silenci,
demana l'aigua i plora.
I la Mare ens acull,
com el gran buit a qui s'hi llenci
seguint la Reina Mora.

Autor: Josep Aladern (Pseudònim de Cosme Vidal i Rosich)
Indret: Porta de l'antic cementiri de Siurana (Cornudella de Montsant)

La trona deserta

Prop de Siurana, l'alta cinglera
son pit avança sobre el torrent;
per dalt la boira cobreix la cima,
per baix l'abisme li xucla el peu.

La vall immensa m'apar un temple
que alçaren genis, tot d'una nau;
sos murs robustos són les muntanyes
i és sa ampla volta la del cel blau.

Una gran trona de roca viva
guaita a l'abisme del temple immens,
sobre la trona, clavada al cingle,
colossal llosa, s'endinsa al cel.

I allí, cent segles i altres cent segles,
s'està la trona, guardant, potser,
la veu sagrada que expliqui a l'home
el gran misteri del món i el cel.

La veu sagrada, prou gran, prou digna
d'aquella trona, del temple excels,
que té per volta, la volta blava
i nuvolades té per encens.

Autor: Ramon Muntanyola i Llorach
Indret: Frontis de l'església (Cornudella de Montsant)

Siurana

Mare de Déu de Siurana on s'acaben els camins
i on la veu de la campana colga el pas dels sarraïns;
si repteu el riu que plora o amansiu la tempestat
pel Salt de la Reina Mora
sou Castell del Principat.

Autor: Olga Xirinacs i Díaz
Indret: Frontis de l'església (Cornudella de Montsant)

Siurana

Siurana, silenci alt,
què ens voldries contar
si et trobem una tarda, encantada,
per sobre de contrades i conreus,
feréstega i aïllada?
Com passa el temps, Siurana!
S'escola en devessalls de ritus i de símbols
adormits a la pedra
sobre cossos ardents
que defugen la mort;
i tu el contemples, alta:
disposes les clarors de mitja tarda
i els vespres, un per un
et fugen de les mans, apaivagats.
La nuesa d'hiverns i el bat d'estius,
aspres olors i el blau de les finestres
t'acompanyen a estones.

Parem les mans un dia qualsevol
i ens omples de fondària,
de poemes, perduts
i de silencis.