Solituds Andorranes

Edicions Valls d'Andorra (Andorra la Vella), 1994

Autor: Miquel Lladó i Miquel
Pàgina: 63
Indret: Cementiri de Santa Coloma (Andorra la Vella)

 

Feliç aquell que sap riure i somriure
davant el món, i malaurat aquell
que l'esguarda serè. Aprendre a viure
 
és llei de l'home, no pas de l'ocell,
que assenyat neix, i savi viu i mor.
Mancat d'ales, tancat dins de sa pell,
 
l'home té el cant per a volar i té el cor.
Tothom gasta el seu temps, la seva vida,
a sa faisó. I tot calla. I tot té por
 
del més enllà, del temps i de la mida.
La vida ens volta, mes a certes hores
tot fa sentor de mort. La llum ens crida
 
cada matí, a l'hora en què tu enyores
segles i gent, mes la tenebra ens peix.
Estimem per a créixer i aleshores
 
ens dispersem en el nou ser que creix
i som més sols com més gent estimem.
Estimar és allunyar-se d'hom mateix
 
i sovint no sabem allò que fem.
Santa Coloma, pedra, atzur i estrella,
que guardes tot allò que menyspreem,
 
silueta de sant o de donzella,
remodelada per les mans del vent,
trista per sola i per sola bella,
vencedora del temps i de la gent.
 
                                           1984

Autor: Miquel Lladó i Miquel
Pàgina: 25
Indret: Pont de la Margineda (Andorra la Vella)
Codines de riu,
pedres turmentades
durant milions d’anys
pels dits de les aigües,
per l’amor de viure,
per l’amor de l’alba.
 
Mes tots el juguem,
el joc de la vida:
l’aigua, el vent, el sol,
l’avet i la griva.
A tots ens modela
el temps a sa guisa,
a tots ens roseguen,
de nit i de dia,
els dits de la pluja,
les dents de la vida.

Autor: Miquel Lladó i Miquel
Pàgina: 23
Indret: Balma de la Margineda (Andorra la Vella)

Fusta contra fusta,
naixia el foc.
Cor contra cor,
sota la cinglera,
va néixer l’amor.

Els grills, plens de memòria,
li conten al matí
una llunyana història.
Sobre la inquieta i sorollosa vall
del Gran Valira, una àliga
solitària dibuixa
cercles i fesomies en l’atzur,
com deu mil anys enrere.

Quan el sol tocarà el cim de Claror,
els grills emmudiran
i aleshores el gaig
ens contarà la seva història còmica
des del cim d’un avet.

L’home també podria
explicar-nos la seva, si volia.
Tots tenim una història
per a contar, mes no tenim memòria.

I tots partim un dia:
els uns camí de la vida,
els altres camí de la mort,
i deixem sota el cingle
l’home de pedra, sol amb el seu cor.

Autor: Miquel Lladó i Miquel
Pàgina: 27
Indret: Sant Romà de les Bons (Encamp)

 

Ruïnes de castells, 
idees foradades 
pel temps, 
idees mortes, 
esquelets de pensaments. 
 
En aquesta cinglera 
hi ha escrita una història més antiga 
que la història d’Europa. 
Més antiga que la que van gravar 
guerrers i homes-formiga 
en les pedres d’aquest vell campanar. 
 
A tots, però, ens empeny 
la pruïja del temps; 
la febre d’enganyar-lo, 
de passar-li davant, 
de matar-lo. 
 
I matar és cosa fàcil 
—al més feble, al més fort—. 
Les ales transparents d’una libèl·lula 
separen sàviament 
la vida de la mort.