Rafael Dalmau Editor (Barcelona), 1969
Cap de Creus
Clam del mar potent, que es llança
al salvatge assalt del roc,
i en llàgrimes cau de foc;
clam de ma desesperança.
L'onada que mai es cansa,
sempre empeny d'un altre xoc.
Clam del mar potent, que es llança
al salvatge assalt del roc.
Adés fuig, adés s'avança,
i ara llisca a poc a poc
ma pena negra, en el joc
de l'aigua quan s'abalança:
clam del mar potent, que es llança...
Ilerda
Indíbil i Mandoni, alceu-vos del passat!
Desperteu-vos, gegants, a la llum de la vida!
Com hauria gosat la Fortuna atrevida
condemnar vostra glòria al sepulcre glaçat?
Indíbil, alt i bru, d'Ilerda s'ha llançat,
escoltant el seu cor que a la lluita el convìda;
i Mandoni, obstinat com una mula ardida,
desconeix el sentit del vocable «cansat».
Defensors eternals de la llar catalana,
quan l'àliga i la lloba assalten nostra plana,
vosaltres no temeu el valor dels romans.
Que es tibi l'arc potent o xiuli la sageta,
i l'implacable dard que aixequen vostres mans,
que ensenyi a l'enemic la virtut ilergeta.
Vall de Querol
Una estreta vall
tan llarga;
l'ombra del cimall
amarga.
Sota el roc ingent
cap obra;
per això la gent
és pobra.
Tu que d'un bon pas
camines,
només hi veuràs
ruïnes.
A parets de dol
acorres:
són del vell Querol
les torres.
Que sigui a Portè
o Porta,
la vida també
és morta.
L'ha matada el tren
que passa,
i que el joven pren
molt, massa...