Impremta Aubet (Olot), 1953
La font Moixina
Gentil pubilla d'aquest nostre pla!
Ton nom revola enllà
de cimes i muntanyes
i el diu la goja tot dansant l'amor
davall de les pestanyes
d'estels d'or.
Per ta beutat, natura t'ha bastit
un bell palau, guarnit
de branques enramades,
per on la llum, translúcida, suau,
hi penja a garlandades
del cel blau,
amb claps de sol que et besen sota el cant
letífic, incessant,
de passerells i merles
brunyint amb un delit sempre insadoll
els collarets de perles
del teu coll.
I t'ha enjoiat de gais indrets, jardins,
turons i gerds camins,
í d'herbes oloroses
n'ha fet un escampall al teu redós
que encensen delitoses
el feu cos,
i amb llenç de llir i conxes de vellut
el prat ha devingut
flairós llit de princesa,
perquè en sentir-te lassa puguis tu
colgar-hi la bellesa
del teu nu,
i el rou nocturn, amant que arran del pols
et vetlla el somni dolç
(una glicina... un cigne...)
amb gotellims d'acer aurifluent
veiem com te persigna
lentament,
i l'alba esparpillant l'ull safiri,
vestida d'organdí
amb dits de llum pentina
els bucles platejats que bellament
damunt la teva sina
van caiguent,
i van caiguent per glòria d'eix tocom
que prou ho sap tothom
que és lilial i pura
l'aigua que et regantella pit avall
i que viument fulgura
com cristall,
i que ets l'orgull i el símbol del terrer
i encant del foraster,
formosa font Moixina!
car el qui et veu en resta tan ullprès,
que et serva en la retina
sempre més.