Ajuntament d'Argentona (Argentona), 2006
La pàtria xica
Aquest racó de món tranquil
ha anat perdent el seu perfil
més primitiu, que m'encantava;
ara té un aire de ciutat
perquè els nous temps l'han transformat.
Cal acceptar que tot s'acaba.
Un nen petit, quan va creixent,
deixa de ser tan innocent,
és llei de vida i no ens estranya.
La pàtria xica ha fet igual,
té un privilegi excepcional:
ser prop del mar i la muntanya.
I cada dia es va estenent
i recollint la nova gent
que li diran la pàtria xica,
com jo i tants d'altres catalans
o d'estrangers, bons ciutadans
si se l'estimen una mica.
Perquè només l'estimació
de tots plegats, mai l'ambició
que inutilitza la persona,
farà possible que el progrés,
ben controlat i no en excés,
guardi la vila d'Argentona.
Aquest racó de món volgut
on visc la meva joventut
de cor endins, amb harmonia,
és com si em fos de propietat,
i no és que digui un disbarat;
us ho aclareixo amb poesia.
Boscos, muntanyes i turons,
cases, carrers i carrerons,
prats, regadius, castell, masies
ningú no em priva de mirar
ni de fruir i respectar,
i això puc fer-ho tots els dies.
La seva gent, com ho diré?,
sempre que els trobo pel carrer
veig un parent a cada rostre,
i els meus amics són especials,
i els meus veïns, angelicals,
els donaria plat i sostre!
Vila estimada, bona sort!
Gràcies pel fet que jo al teu cor,
com un fill més tingui cabuda.
Amb tu i la teva gent vivint,
puc dia a dia anar escrivint
la meva "pàgina viscuda"!