Una altra història

Editorial Denes - 2010 - Paiporta

Autor: Vicent Artur Moreno Giménez
Indret: Santuari de Lledó (Castelló de la Plana)

M'explicaré. La Mare de Déu del Lledó la reverencien tots els castellonencs. És una imatge aparentment cristiana. Però per favor... posem una música suggeridora, com d'estrip-tease i anem despullant-la. Llevem-li la corona, les joies, traiem-li els vestits imaginaris i... just al centre del tronc de la Mare de Deu ens trobem... una mena de mandonguilla blanca, una mena d'eruga vertical... I és que el que no sabem és que aquesta imatge és molt anterior al cristianisme. Sota el vestit i la corona, al bell mig de la imatge cristiana, al centre de l'embolcall popular modern, s'amaga una deessa neolítica de fa uns 7.000 anys. I va venir segurament de l'Orient Fèrtil, de l'actual Anatòlia, però com? Quan? Ho ignorem. Suposem que acompanyada d'aquelles imaginàries ones culturals del gran llac -del gran toll- que és la Mediterrània. Tots els pobles i cultures de les seues riberes s'hi comunicaven.

L'edat del Bronze és una època molt llarga en el temps, on ens arriben influències de tota la conca del Mare Nostrum. Possiblement, l'ídol oriental que ara és l'ànima de la Mare de Déu del Lledó arribaria en una d'aquelles onades imaginàries d'influències orientalitzants i aculturacions.

Autor: Vicent Artur Moreno Giménez
Indret: Plaça de l'Almoina. Arqueologia (València)

Els 1.700 soldats que fundaren Valentia l'any 138 a. de C. venien segurament de Luni, una ciutat itàlica també de nova planta. Alguns, encara van anar a Guixona, a les comarques de Lleida. Però podem reconstruir perfectament la seqüència romana de la ciutat de València, gràcies a un dels conjunts arqueològics més importants i complets d'Europa: el jaciment de l'Almoina. A l'Almoina hem trobat una de les termes més antigues que es conserven en tot el món romà. És un jaciment amb una seqüència cronòlogica llarguíssima, que arriba més enllà de 1.400 d. de Crist. 1.600 anys acumulats en capes d'un dels pastissos més saborosos de l'arqueologia clàssica.

Valentia havia estat fundada en l'any 138 a. de C. Ja ho hem dit això tres vegades, podeu pensar. Però és que és important. La van fundar molt pròxima a la mar, en un lloc on hi havia molts naixements d'aigua. L'aigua, sempre l'aigua. La van construir soldats del sud d'Itàlia. De fet, la major part de ceràmica domèstica trobada en aquest primer nivell sobre el terra groc argilenc, prové de Campània, de Nàpols. El 80% de les àmfores de vi que hi hem trobat també provenien d'aquesta zona. En definitiva, els primers "nosaltres" vivíem bàsicament a la italiana. Al costat de les termes hi havia unes dependències administratives, un graner i un santuari de culte a les aigües. Però aquesta primera ciutat va ser arrasada per Pompeu l'any 75 a. de C. Eren les guerres pel poder a Roma de Màrius i Sul·la.València va ser destruïda totalment, i s'abandonà durant un segle. D'aquell segle I a. de C. ens ha arribat una instantània que li hauria agradat fer a qualsevol fotògraf i cobrir a qualsevol corresponsal de guerra. Imagineu-vos l'escena: ciutadans i legionaris morts esquarterats junt a les tavernes del fórum de València. Eren els combatents anònims de la guerra civil. El producte del saqueig després del setge de la ciutat. Aquell any els exèrcits pompeians destruirenValentia. Aquesta ciutat, amb un camp de cadàvers, incendiats o enderrocats tots els seus edificis nobles, no recuperà la seua vitalitat urbana fins a 50 anys després amb August, que en fa una nova fundació.

 

Autor: Vicent Artur Moreno Giménez
Indret: Drassanes del Grau (València)

Les drassanes no donen a l'abast. Aquells edificis rectangulars, construïts amb voltes gòtiques en paral·lel, eren els grans tallers mecànics de l'època, les fàbriques d'uns vaixells que navegaven per la Mediterrània i n'eren els amos. Fins i tot els peixos havien de dur les quatre barres per poder solcar les aigües, diuen les cròniques. Era l'embrió dels codis de barres. Les drassanes de Barcelona, de València, eren uns dels edificis més importants en la societat urbana del nostre país. Avui, les drassanes de València haurien de recuperar l'espai i el valor que tenien ara fa 700 anys, quan produïen magnífíques naus que solcaven la Mediterrània i dominaven les rutes comercials i estratègiques. En 1406 tenim la documentació d'una gran gal·lera que es diu "Sant Tomàs". S'havia construït per a defensar la costa dels moros i dels infidels. Van tardar 65 dies per construir-la amb fusta tallada dels boscos de Silla i del barranc de Carraixet. Suposem que eren els antecedents de la destacada producció posterior de mobles de tota la zona.

Autor: Vicent Artur Moreno Giménez
Indret: Llotja de la Seda (València)

Aquella llotja simbolitzava aquella esplendor literària, política i estètica de la Corona. A la seua sala columnària de més de 16 metres d'alt es reunien els comerciants per a mostrar part del seu gènere i tancar tractes. Passejant per la seua gran sala, podem recordar el poema d'Anselm Turmeda que cap a 1400 es convertí a l'islamisme. En l'Elogi dels diners va escriure: «Diners fan vui al món lo joc / e fan honor al molt badoe; / a qui diu "no" fan dir-li "oc" / Vejats miracle!». La seda serà un dels objectes més valuosos. Tota la gent important a l'Europa del 400 es vesteix de seda. Aquelles columnes hel·licoïdals i el sostre en forma de volta conformen una lectura simbòlica del paradís i del bon actuar tant cristià com comercial. A uns 12 metres i travessant horitzontalment tota l'estança, es podia llegir una llegenda en llatí que apel·lava l'honestedat dels comerciants: "Casa famosa soc en quinze anys edificada..." Les columnes torces acabaven en una explosió palmeriforme que constituïa una estructura per damunt dels caps d'aquells comerciants. Eiximenis elogiava aquells comerciants en la seua obra Regiment de la cosa pública: «Los mercaders són vida de la terra on són, e són tresor de la cosa públíca, e són menjar dels pobres, e són braç de tot bon negoc (...) Sens mercaders, les comunitats cauen, los prínceps tornen tirans, los jóvens se perden, los pobres se'n ploren». Eren les primeres falques publicitàries dels grans magatzems "Ja és Nadal... a la Llotja". Les classes socials més baixes mentrestant, es vestien de llana o de lli, amb camises i calces fins als genolls, amb senzilles jaquetes i vestits de llana per a les dones.

Autor: Vicent Artur Moreno Giménez
Indret: Palau de la Generalitat (València)

Felip Vé a més, manà ocultar la Sala Nova del Palau de la Generalitat amb murs i tapà les pintures. Els seus no volien recordar ni en pintura els moments en què el braç reial -el poble- era escoltat en assemblea. Un segle després, Xavier Borrull i \/ilanova amb l'excusa de fer~hi juntes proposà restituir l'espai: s'enderrocaren els murs, alguns pintors restauraren les pintures i el 15 d'abril de 1810 es va fer la primera Loteria espanyola, en directe des de la Sala Nova. Més

val això que una potada a l'ull. No tenim la certesa que els nens de San Ildefonso feren ja la cantilena, però tot és possible. De veritat, cap de les dues dinasties solucionava res. Eren monarquies absolutes, pot ser més intensa la borbònica, impregnada d'una castellanització definitiva. No sabem què hauria passat si haguessen guanyat els austracistes. Com a historiadors no ens ho podem preguntar... o sí?