Editorial Claret (Barcelona), 2007
A mossèn Jacint Verdaguer en el centenari del seu traspàs
Monstres i titans, ciclops i fallaires,
Oïu del Trobador, l'èpica veu!
Sirenes i grifons, follets dansaires,
Sortiu del món fictici i adoreu
El tendre infant que plora a l'establia,
Nat de Betlem de Josep i Maria.
Ja retorna el Nadal, aquest Nadal que estimes
Amb l'esperit i el cor, Poeta del Portal!
Cantarem els teus cants, enmig de restolines
I oblidarem després el teu nom immortal.
Ningú cantà com tu la Fe i la Pàtria nostra,
Trobà els secrets del verb i acollí els sense sostre.
Voldria avui teixir-te una corona,
Evocant, consirós, el teu traspàs,
Rememorar els teus versos una estona,
Dir un Parenostre davant del teu vas.
Ara que en la tribuna literària
Grimpen pedants, tantes mediocritats,
Ungeix el nostre poble amb la pregària.
El poeta de veu contestatària,
Restarà en el bagul dels oblidats?