És la Llotja de Palma un magnífic rectangle...

Autor: Joan Cortada Sala

És la Llotja de Palma un magnífic rectangle amb la façana a orient i els dos costats majors al nord i al migdia. Sobresurten als angles quatre torres octàgones coronades per una boni­ca cornisa amb petits merlets. La porta és una arcada profunda en degradació i és dividida per una pilastra amb un nínxol on probablement hi degué haver una estàtua. A un i altre costat de la porta hi ha una sumptuosa finestra, i a cadascun dels dos costats dues grans portes ogivals, partides per una columna primíssima, damunt de les quals corresponen altres tantes finestres. Arrambades a les torres dels angles puja un conjunt de motllures fins a un terç de les torres, i damunt descansa un repeu i a sobre d'ell una estàtua amb el seu graciós i calat dosseret. Al final de l'edifici figura una sèrie de finestres quadrades i damunt elles corre un merletatge dentat, per damunt del qual treuen el cap les torretes que separen les finestres de quatre en quatre. Més s'enfilen encara els emmerletats caps de les torres angulars. Tot l'edifici presenta un conjunt bell, delicat, graciós i harmònic, en uns termes que per moltes fabriques que pel mateix estil s'hagin vist hom no pot mirar això sense expe­rimentar aquell indefinible sentiment de dolcesa i d'admiració que desperten aquests edificis, als quals afegeix una bellesa més el daurat i venerat vernís dels segles [...]

Divideix aquella vasta sala (de l'interior) en tres naus pel llarg i en quatre per l'ample, sis primes columnes sense base ni capitell i amb grans estries, que pugen en espiral des del terra, on el diàmetre és quelcom major fins als nombrosos bossells dels arcs. La gràcia amb la qual aquests es corben a una i altra part fan que les columnes i ells semblin altres tantes palmeres amb les palmes que es vessen com si fos per aixoplugar el tronc recte i atrevit. Qui sap si la vista de les palmeres de l'illa va suggerir a Sagrera aquesta felicíssima i en extrem graciosa idea! El paviment és de marbre negre, i en el treballat i ajustament de totes les peces es veu aquella exactitud i aquell acabat perfecte tan general a les obres antigues com estrany a les modernes.