Viure a Barcelona

Pu-Put PZL 14 - 1978 - Barcelona

Autor: Guillem d' Efak i Fullana
Indret: Mirador de l'alcalde (Montjuïc) (Barcelona)

Montjuïc

Mira que li hem sabut
treure profit
a Montjuïc.
Hi hem plantat un gran castell
que és un museu
i és quarter.
És un parc natural
d'atraccions internacionals.
Hi ha el Teatre Grec
i el Cementiri
del Sud-Oest.

Li hem sabut treure el suc,
hi ha un circuit
a Montjuïc.
I els cotxes jubilats,
tot rovellats,
són a Montjuïc.
I en el Poble Espanyol
l'artesania
treballa al sol.

Tenim museus antics
i de moderns
a Montjuïc;
Palau de les Nacions,
i el de Congressos
i Exposicions.
Palau d'Esports,
on s'exhibeixen
cantants bons.
I els genets i els cavalls
del Carrusel
Municipal.

A Montjuïc trobareu
plantes i flors
de tot arreu.
Des del Funicular, tot Barcelona
contemplareu.
I la televisió
a Miramar
hi té un racó.
També hi ha un asil
a on els vells
hi troben niu.

Montjuïc tradicional,
la Font del Gat
és a Montjuïc.
Montjuïc barceloní
amb un Estadi
Olímpic.
Mireu que li hem sabut
ben treure el suc
a Montjuïc.

Autor: Guillem d' Efak i Fullana
Indret: Orfeó de Sants (Sants) (Barcelona)

Cançó de Sants

Quan encara en el cel
no hi ha cap raig de sol,
els ocells de la nit
comencen a alçar el vol;
els qui van cap al tall
caminen mig corrents,
i els qui van a dormir
arrosseguen els peus.
Els peus
que els fan tant de mal.
El cor
que els fa tant de mal.
La vida
que els fa tant de mal,
tant de mal,
tant de mal...

El metro va estibat
i els autobusos plens,
les boires als carrers
tenen un baf d'encens.
Tenen un baf d'encens
en honor del treball,
en honor dels qui van
tot frisant cap al tall.
El tall
on s'hi guanyen el pa.
El pa
que és tan mal de guanyar.
Guanyar
que és un perdre seguit,
tot seguit,
tot seguit...

Com un esbart d'ocells,
van a l'escola els infants
amb bufanda i abric
i bufant-se les mans.
De tornada, les mares
passaran pel mercat,
daran voltes i voltes
perquè tot va molt car,
molt car;
avui molt més que ahir,
ahir
quan era bell somiar,
somiar
que els fa tant de mal,
tant de mal,
tant de mal...

Les cançons escolar
arriben al carrer,
les mares al fogó
i els pares al taller.
Roba estesa als terrats
i els coloms en el cel
que volen molt baixet,
que són com un anhel.
Anhel
que no es fa il·lusions.
Anhel
que no es fa il·lusions,
anhel
que mai no se'n farà
perquè no se'n pot fer...

El meu barri de Sants...