A la meva enamorada (fragment)
II
¡Que bé estàs entre muntanyes,
Gentil Diana de l'amor,
amb ton posat de pagesa,
tes costums i tradicions!
Per modesta i per senzilla
t'han fet reina d'aquests volts;
vas del braç amb l'Esperança,
i en el Cel tens lo teu Nord.
Llirs i joncs te guarneixen
la diadema de ton front,
i et broda el vestit de núvia
la blanca flor del fajol.
Ben feinera i afanyosa
vas filant de sol a sol;
te vesteixes amb tes gales,
te corones amb tos llors.
I et fas gran, rica, potenta,
guapa com un pom de flors,
i un dolc perfum d'amor patri
va aixecant-te cel amont...
I allí te veu ma fantasia
com un iris lluminós,
com un raig d'eterna albada,
com un sol que mai se pon...
¡Salut, Perla de Muntanya,
gentil Hebe d'aquests volts,
amb un bes de poesia
deixa'm sellar lo teu front!
Deixa que en ta falda verge
s'hi endormisqui lo meu cor...
ja que el bres de nin no em dares,
no em neguis ton Sant repòs.
¡Oh la meva enamorada,
reina meva del meu cor!...
¡i que hermosa que ets, ma vila,
ma hermosa vila d'Olot!