A les vuit, després de servir tots els seus clients, Pepeta es troba a la vora del barri de Pescadors.
Com que allí també tenia parroquianes, la pobra hortolana es fica valerosament en els bruts carrerons que semblaven morts en aquella hora. Sempre, en entrar-hi, sentia certa inquietud, una repugnància instintiva d'estómac delicat. Però el seu esperit de dona honrada i malalta sabia vencer aquesta impressió, i seguia endavant, altiva i vanitosa, amb l'orgull de la dona casta, i es consolava pensant que ella, dèbil i atenallada per la misèria, encara es veia per sobre d'altres dones.
De les cases, tancades i silencioses, eixia un hàlit de cràpula barata, sorollosa i sense disfressa; ferum de carn pintada i putrefacta, de vi i de suor. Per les escletxes de les portes semblava fugir la respiració intermitent i brutal del son aplanador després d'una llarga nit de carícies de fera i capricis amorosos d'embriac.
Pepeta sentí que la cridaven. A la porta d'una escaleta li feia senyes una dona ben formada, espitregada, lletja, sense cap més encant que el d'una joventut pròxima a desaparèixer; els ulls humits, el monyo tort, i a les galtes, taques del coloret de la nit passada: una caricatura, un pallasso del vici.
La llauradora, fent una contracció amb els llavis, gest d'orgull i de menyspreu perquè les distàncies quedassen ben marcades, començà a munyir les mamelles de la Roja dins del pitxer que li presentava la mossa. Aquesta no treia la vista de la llauradora.
-Pepeta! -digué amb veu indecisa com si no tingués la certesa que fos ella.
Pepeta aixecà el cap; va fíxar per primera vegada els seus ulls en aquella dona, i també semblà que dubtava.
-Roser!... eres tu?
Sí, ella era; ho afirmava amb tristos moviments de cap. I Pepeta, tot seguit, va expressar la seua estranyesa. Ella allí!...
Filla d'uns pares tan honrats! Quina vergonya, Senyor!...
La bagassa, per costum de l'ofici, intentà d'acollir amb un somrís cínic, amb el gest escèptic de qui coneix el secret de la vida i no creu en res, les exclamacions de l'escandalitzada llauradora. Però la mirada fixa dels ulls clars de Pepeta acabà avergonyint-la, i abaixà el cap com si anàs a plorar.