A l'extrem de la plaça aparegueren les banderoles...

A l'extrem de la plaça aparegueren les banderoles amb les barres roges d'Aragó, i les dolçaines varen sonar pausadament i majestuosa en tocar les melancòliques danses dels temps dels moriscos. Darrere anaven els nans, amb els seus enormes caps de cartó, que miraven els balcons amb els ulls somorts i sense brillantor. I entre el repic de les castanyoles i els tocs dels tabals, avançaven les quatre parelles de gegants, enormes mamarratxos amb pentinats que arribaven als primers pisos, i que dansaven pegant voltes, que unflaven les faldes com un paracaigudes colossal.

Les banderes dels gremis varen entrar a la plaça, portant al seu remat la imatge del sant patró de l'ofici; i era de veure l'entusiasme amb què aplaudia el públic els prodigis d'equilibri dels portadors, que les sostenien dretes sobre el palmell de la mà, movent-les al compàs dels enormes i vells tambors que feien sonar els tocs dels terços obrers en la guerra de les Germanies.

Després va començar la part monòtona de la processó. Una desfilada de més de cent imatges amb les corresponents confraries i asils; més d'un miler de caps que passaven sota els balcons amb la ratlla partida i els cabells oliosos o arrissats. Al compàs dels valsos o les marxes fúnebres que entonaven les bandes els devots es contornejaven ciri en mà; i la desfilada de sants continuava, lenta, monòtona, aplanadora: uns, nus, amb la carn ensangonada i sense altra defensa del pudor que unes lleugeres sinagües; altres, vestits amb pesades vestidures de pedreria i or. Els màrtirs passaven amb el rostre contret per un gest de dolor feroç, els místics duien els braços estesos i els ulls velats per l'èxtasi de la felicitat; i tan prompte apareixia un sant amb mitra daurada o sobrepellís arrissat, com lluïa un altre sobre el cap un acerat casc de guerrer.

La multitud es va arremolinar, moguda per l'alegria, i de moltes boques varen eixir exclamacions de curiositat alegre. Desfilava la part grotesca de la processó, conservada per l'esperit tradicional com a record de les èpoques més religioses de la nostra història que unien sempre l'alegria a la devoció.