A Màrius Torres
Poeta del dolor i de la música,
rebel als manaments de la dissort
marcava versos purs amb una rúbrica
més potent que les fúries i la mort.
ni la guerra del pit ni la d'Espanya
van derrotar la seva poesia
armada amb una veu que mai no enganya,
viva de fe i de melancolia.
Una veu delicada que la por
no va aprimar, ni amb l'odi es va fer vil;
una veu sempre jove, fidel, alta,
que enyora la ciutat de la raó,
i defensa l'orgull perquè és humil,
i diu amor només dient Mahalta.