A prop de Caldes de Malavella i apreciat pels caldencs, Sant Maurici és un paratge peculiar. Cimeja, però no gaire. Està situat en un petit promontori, però la vista no és dominant i la perspectiva només relativament extensa. El paisatge que s'albira és, sobretot, de capçades de pins i de cases de les urbanitzacions. La vegetació és variada, composta a mitges per la mà humana i per la lògica natural. Així, a part de la sureda imminent i dominant, als pendents de Sant Maurici hi ha unes esplèndides alzines, esponeroses i fermes, que tenen el veïnatge d'unes acàcies que difícilment serien allà si no les hi hagués plantades la mà humana. Igual que els xiprers, també carregats d'anys, que hi ha davant i darrere de l'ermita i que s'adiuen amb l'atmosfera ombrívola i crepuscular del paratge. [...]
Al peu del promontori hi ha un prat, amb l'herba ben arranada pel bestiar de pastura. El sol es va colgant. Una colla de jovent, asseguts en cercle al costat d'una figuera, encara sense fulla, toquen instruments. El vent espargeix el so mentre l'ermita es va enfosquint, tocada de l'ombra.