Abans de deixar el Far...

Abans de deixar el Far, doncs, aboquem-nos un moment a la timba pelada i vermella que sembla la proa d'aquest vaixell fantàstic de Collsacabra, i després, per dins d'aquests boscos frondosos i estarrufats de castanyers, enfilem el senderó que ens menarà a la vila d'Amer. Amer, veieu?, és al fons de la vall estreta i entapissada de verd, a la frega del Brugent i a sota el talús de la via del carrilet d'Olot. Té una plaça gran, quadrada, amb tot de porxades que la volten on es fan mercats, fires, sortiges i ballades...

Tot baixant per la baga, a la llum que esbandeixen les fullaredes de les tendres perxades de castanyers, ens vindran al pas la font del Petroli i la font Picant. M'agradarà que la tasteu, l'aigua d'aquesta darrera. No n'he trobada cap més de tan rica i bevedora. Després, per la vora de la sèquia, entre hortissos i bancals i planters de pollancredes, sortirem a les envistes de... Però, alto! No us ho deia? Escolteu, si us plau.

Fins ací arriba l'eco mig perdut de la música d'una cobla de sardanes. Oidà! Avui és diumenge i entrarem a Amer a l'hora saborosa del descans, de la bullícia i de l'alegria.