Abril sortia i maig entrava...

Autor: Ramon Vidal de Besalú
Obra: En so vell i antic , 1990

Abril sortia i maig entrava,

i cadascun dels ocells cantava

al costat de la seva parella més alt que baix

perquè endarrere romanien

a tot arreu neu fred,

venien fruits, venien flors

i el temps clar i la dolça estació.

I jo m'estava trist

i per amor un poc pensatiu.

S'esdevingué que fou matí,

a la plaça de Besalú

i amb mi no hi havia ningú

sinó amor i el meu pensament,

així solament:

aleshores no em podia girar,

encara que ho volgués

si altrament tingués ocasió

sinó vers Déu dolç i poderós.

I aquell que tot fidel adora

volgué que en aquesta hora

que jo m'estava així trist i cansat,

vingués vers mi vestit i calçat un joglaret,

com quan temps enrere

es trobaven prop els nobles valor i mèrit.