Adéu (fragment)
Pàtria, adéu!... Adéu, caseta
de mos pares on he nat,
arquimesa on guard la joia
que estim més i que més val,
la corona d'alegries
amb que em varen coronar
al trenc d'auba de la vida
tot besant-me els primers anys.
Adéu, vila enrevoltada
d'ametllers i d'olivars;
vergeret de roses fines,
flors de murta i lliris blancs
per on volen, com si fossen
papellons del mes de maig,
los records de la infantesa,
més bells sempre com més va.
Adéu, caseta, adéu, vila,
i adéu, tu, vell campanar
que veig que t'alces i em mires
per damunt dels olivars...
veig encara la creueta
que l'oreig la fa girar,
i apar que em diga ¡a reveure!
girant-se d'ací i d'allà!...