Ah, si tingués aigua, aqueixa terra; aigua viva, abundosa i regalada com a l'Urgell! Quina visió més orgiàstica fóra aleshores tota l'esgambada de la plana mallorquina!
Així i tot, malgrat l'absència en el paisatge de les llargues i sinuoses regateres d'àlbers i pollancs, com les que marquen la cursa del canal a través de la terra urgellesa, això que ara veig és ben bé un duplicat d'aquella pròdiga contrada lleidatana. Més devia ésser-ne, encara, allà segles, segons conta Marsili per boca de Pere Martell en la coneguda descripció que fa de Mallorques davant el rei En Jaume i els seus prohoms al llevant-taula d'aquell famós banquet de Tarragona. «Les altres XIII parts —diu Pere Martell, després d'haver parlat de les tres que formen el «Raiguer»— són poblades, les quals són planes e són lluny de muntanyes, e són molt bones per blats, forment e ordi; han fretura de fruites, nodreixen poques vinyes, són riques d'ovelles e d'altres bestiars; de pous beuen e moltes vegades d'aigües rebudes en cisternes e en fosses en temps de pluges, per ço que, dretament, sien semblants a les parts d'Urgell en moltes de coses».