Aigua marina
Sobtadament, el mar.
Ultrapassats paisatges,
silencis, tactes lleus.
Una flor submergida
al fons, a penes vista
la duresa d'uns llavis.
Assoleix la ventura
sota tèrbols celatges,
aigua amunt. I llavors,
sense nom que et conjuri,
aquesta pell tan dolça,
com una molsa amarga.