Així, el capvespre d'avui ha estat molt especial, d'una qualitat i una finor peculiars. Aquell punt de boira que sempre entela la blavor del cel en aquest temps, havia desaparegut. Hi havia un cel net i lluent, com en dies de tramuntana, a la tardor. L'aire semblava rentat i filtrat. El sol tornava a escalfar, però la seva llum s'expandia amb una altra tonalitat sobre el paisatge, donava als boscos una verdor més intensa i al cel una blavor transparent. Els tudons tendres emprenien un vol elegant i ràpid d'alzina a alzina. Sentíeu que som a l'estiu, però es respirava una frescor i una humitat molt agradables. Després de tants dies de pols i pedregar, els peus, als camins, retrobaven el goig de trepitjar terra molla, un gust que, en altres èpoques de l'any, detestaríeu. Al Celrè, que ha revingut, un eixam de crancs de riu arrossegats per l'aigua miraven de remuntar el curs cap als seus caus.
La posta ha estat llarga, serena, clara, amb una llum daurada, d'una gran bellesa. Sobre les Gavarres s'ha alçat la lluna, que aviat farà el ple. Durant uns minuts, mentre a llevant, la lluna començava a projectar la seva llum líquida, nocturna i pàl·lida, a ponent encara s'anava fonent el coure de la posta. Aquesta coincidència ha estat el preludi d'una nit de juliol fresca, dominada per la llum lunar, com un llençol de fil, blanc i olorós, que cobria tanta vida emergent i adormida.